En defensa dels polítics
“Tots els polítics són iguals. Només van a embutxacar-se els diners. Cada cert temps entren uns i se’n van uns altres, i així carreguen. Només fan que prometre i després s’obliden de tot”. Aquestes i altres paraules i frases semblants són matèria comuna entre molta gent quan es parla dels representants del poble. És una imatge que s’ha estés al si d’una democràcia molt jove. Tanmateix, si férem una llista de polítics corruptes o presumptament corruptes, no seria massa llarga. És més l’estereotip que s’ha empeltat en la societat, que la realitat.
Abans de continuar, però, val a dir com autocrítica reflexionada, en positiu i en negatiu, que no milite ni he militat en cap partit, i tampoc els familiars que conec. No siga qüestió que algú relacione aquest article amb l’autodefensa.
I entrant ja en matèria, em primer lloc cal dir que no podem parlar dels polítics com no es pot parlar de negres, de botiguers o de mestres. És evident que tots no són iguals, que cadascú és únic. Són persones amb els seus ideals, més o menys prosaics com ens passa als altres, amb errors i temptacions. És molt fàcil criticar els carters sense saber els seus problemes o haver treballat en aquesta professió, i com succeeix amb els professors o amb els empleats de banca.
Perquè és el sistema, i no els polítics en si, el que condiciona les llistes tancades, els organigrames de direcció, les comissions de faltes, gestores, primàries i altres argúcies creades amb unes intencions però que en la pràctica potser es transformen. Quantes vegades hem volgut canviar situacions aparentment senzilles d’aconseguir , però en la realitat impossibles de fer, perquè la mateixa situació ho entrebancava?
I sobretot, és gràcies als polítics i a aquells que els voten que funciona la democràcia. Una democràcia que pot ser que siga formal, però si hi ha alguna cosa millor, s’hauria de treballar per ella i no tan sols criticar, no votar i després queixar-se. El nostre sistema funciona com a “democratura” però tan sols amb la participació de tot i de totes podrà canviar a millor.
E. Romero, Vox UJI
No hay comentarios:
Publicar un comentario